Orfeó Atlàntida
90 anys fent música
Benvinguts tots i totes a aquesta exposició commemorativa dels 90 anys de l’Orfeó Atlàntida. La Junta de l’Orfeó ha cregut convenient mostrar públicament un resum de l’activitat de l’entitat durant tota la seva existència, aplegant gran quantitat de material no exposat prèviament i del qual en molts casos el propis socis en desconeixien l’existència.
A aquest efecte s’ha format un equip multi-disciplinar que aplega des d’experts en gestió de projectes a dissenyadors gràfics passant per documentalistes i coneixedors de diferents aspectes de la història de l’entitat. La idea d’aquest equip, que ha estat treballant durant mesos per fer possible aquesta exposició, ha estat bastir un discurs coherent perquè el visitant realitzi un viatge des dels fets de la ‘prehistòria’ de l’Orfeó, en un llunyà 1925 quan molts dels cantaires fundadors eren part de l’Orfeó de Sants, fins al dia d’avui.
Mai abans l’Orfeó Atlàntida s’havia atrevit a portar a terme un projecte cara al públic com aquest, però amb 90 anys a les espatlles potser ja ens hem fet prou grans per voler mostrar al veïns del barri, dins de la Seu del seu districte, una pinzellada de tot l’esforç i tota la dedicació que centenars i centenars de persones que han viscut als mateixos carrers i places que ells han esmerçat per fer possible que aquest projecte, nascut com un petit ‘big bang’ dins el món coral barceloní dels anys 20, segueixi viu i en plena forma quasi un segle després d’haver-se iniciat.
A ells i elles en realitat va dedicada aquesta exposició.
Veureu els seus noms i les seves cares anònimes als panells i als expositors; la majoria d’ells i d’elles es va limitar a cantar, alguns sols uns mesos, d’altres molts anys. Uns pocs varen tenir responsabilitats dins la Junta o a les diverses seccions que ha vist néixer l’orfeó: des de Socors Mutus a Cinematografia, passant per l’esbart dansaire o un important elenc teatral.
Fins i tot trobareu els que varen morir essent cantaires, de malaltia o a la guerra: l’Orfeó ha estat per tots ells i elles, i per nosaltres que n’hem recollit el testimoni, un neguit del qual encara no se n’ha trobat la cura. I ja n’hem fet 90 !!